Un cop eliminades les temptacions d’explicar la nostra vida, de donar consells a les futures generacions i el còmic “ algú ho havia de dir”, ens vam adonar que el més útil podia ser el confegir un “avís per a navegants” amb l’objecte d’estar atents i evitar els esculls innecessaris.

En els temps que corren es fa palès que hi ha una necessitat de trobar solucions immediates a quasi bé tot. El dubte, la cruïlla, el no saber el que més ens convé, la por a no encertar, és motiu de desassossec, de trastorn i de malestar

Hi ha un cert pànic a afrontar l’acte de triar i, per extensió, a la por a errar. L’error en la tria es viu com un camí cap a una ignomínia excloent del desitjat èxit.

El llibre pretén reivindicar el dret a triar lliurement decidint autònomament sense caure en els paranys de l’èxit que ens venen tercers.

El per què de títol

Gaziel, el pseudònim que emprava l’escriptor Agustí Calvet Pascual, deia que un sopar de duro», és a dir, un àpat al restaurant, que costés cinc pessetes, era quelcom de tan sumptuós, gastronòmicament parlant, que es feia gairebé inimaginable; i és per això que les expressions proverbials sorgides d’aquella imaginació enfebrada —com «això és un sopar de duro» o «el que aquell conta és un sopar de duro», etcètera—, només eren aplicades a coses impossibles o fabuloses, als projectes quimèrics o a les exageracions d’un mentider de set soles.

Els personatges d’aquest llibre com la majoria de les persones en un avançat estat de joventut ens podem permetre la llicència d’explicar sopars de duro.

A qui va adreçat?

Direm que pot interessar des d ‘un adolescent que vol triar cap a on orientar els seus estudis, els seus pares, els educadors, l’ Administració, el professionals en qualsevol de les etapes significatives de la seva carrera, als emprenedors, als empresaris, als membres dels Consells d’Administració, als representants sindicals, als representants de les organitzacions empresarials i també als polítics, si son capaços de sortir de l’aritmètica dels vots i entrar en la gosadia de les preguntes al servei de la Comunitat.

De què va el llibre?

El llibre va de la vida, del procés de viure, i més concretament, del desenvolupament de la vida professional i del seu context: les empreses.

Com tot procés vital te un començament i un final i entremig es consumeixen etapes que porten indefectiblement a cruïlles, on cal triar i prendre decisions personals i intransferibles.

En aquestes cruïlles es presenten les paradoxes que dificulten la tria, però que ens fan esprémer el millor de nosaltres mateixos per poder progressar.

Les paradoxes son raonaments en aparença vàlids , que parteixen de premisses en aparença verdaderes, però que condueixen a contradiccions o situacions contaries al sentit comú.

Per evitar la incomoditat de les paradoxes existeixen els mantres. El mantra no deixa de ser una figura retòrica que es repeteix per reforçar un pensament, reafirmant el seu significat amb les repeticions

Un exemple ben senzill. En quasi tots els “company statement” hi figura aquest “mantra”

• “Les persones son l’actiu més important d’aquesta empresa”

Però sempre i falta una coma que digui

• Sempre que l’empresa guanyi diners

Ací ve la segona coma

• Perquè sinó es converteixen en el passiu més molest.

Què son les persones? Un actiu? O un passiu?, o les dues coses?, o cap d’elles. Ací està la paradoxa.

Com està narrat?

Aquesta obra està escrita en un estil que denuncia la voluntat dels autors de recuperar una vella i bella paraula i tradició de casa nostra, la d’enraonar.

En cada capítol del llibre els personatges enraonen on millor es pot enraonar, asseguts en una taula, degustant viandes i assaborint alguns dels bons vins que ens ofereix la terra.

Tots els temes són presentats d’una manera “situacional”  en la que els personatges enraonen amb ànim de voler-se escoltar, posar-se en la pell de l’altre, per entendre el que vol dir, preguntar, i fins i tot, debatre per enriquir el context, i  finalment – propòsit principal del llibre – deixar unes preguntes al lector.

La segona cosa que teníem clara era que el text havia de tenir una part “expositiva”  i una part “propositiva”.  En la primera els protagonistes contextualitzaven la situació i en la segona – la propositiva -convidaven al lector a fer-se les preguntes adients.  I què millor que l’ estil socràtic fer ho?. En la part expositiva emprant la ironia socràtica i en la part propositiva la “maièutica”, és dir,  fer preguntes al lector mitjançant les que aquest va descobrint conceptes que li ajudin a  veure la llum en el moment d’elegir. Conduint-lo subtilment a través del pensament crític a dubtar sobre afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com a verdaderes.

I per últim, i només important, vam triar l’obra El Quartet d’Alexandria de Lawrence Darrell com el gran referent de la visió polièdrica de la realitat.  Si recordeu els que l’ heu llegit, Durrell a través dels seus personatges: Justine, Balthazar, Mountolive i Clea  explica els mateixos esdeveniments, en aquest cas els que tenen lloc a Alexandria i Egipte , abans i durant la Segona Guerra Mundial amb quatre visions diferents però totes certes.

En el nostre llibre son en Jaume, en Pitu, en Carles i l’omnipresent Salvador.

El per què d’aquest restaurants i no d’altres

El llibre també és un homenatge i un tribut a una dotzena i mitja de restaurants de “tota la vida”. Dissortadament, alguns d’ells, bé a causa de la pandèmia, bé víctimes de l’especulació immobiliària, ens han deixat, i amb més raó han de ser presents i recordats, perquè amb el seu art als fogons i el seu entranyable acolliment ens han fet gaudir del plaer de menjar.

La seva presència no és testimonial, sinó que emmarquen amb les seves intrahistòries, personatges , oferta gastronòmica, etc.  el context en el que els personatges enraonen, debaten i deixen preguntes als lectors, en un clima fraternal, els temes que figuren en l’índex.

Què es pot esperar del llibre?

Cap lector està obligat a contestar les preguntes que hi figuren al final de cada capítol, perquè son personals i intransferibles, però segur que el faran rumiar abans de “triar”, si es troba en alguna de les situacions exposades.

En definitiva, si cerqueu un llibre de respostes i de solucions, aquest no és el vostre llibre. Si el que cerqueu és ser valents i autèntics en el moment de triar i prendre decisions, aleshores l’heu trobat.

Que vagi de gust !!!!

HISTORIA DIFUSSIÓ.

Hem presentat el llibre a Foment del Treball el 21 de Abril, amb assistència de més de 150 persones.

També a la Llibreria Mas Bernat del Carrer Buenos Aires, amb assistència de unes 85 persones

A la Llibreria Parcir de Manresa , es va omplir en persones  assentades a las escales el 27 de maig.

A Madrid a El Corte Ingles de Castellana, el 15 de setembre, amb tot l’aforo de la Sala Ambito Cultural , plena.

Al Casino DE Vic, el dia 21 de setembre , que es va omplir amb 87 persones.

A nivell de mitjans hem estat a Catalunya Radio amb Silvia Copulo

Radio Capital Madrid

Ressenyes a  mitjans digitals i crítica a columna al Cultural d´ABC.